19/1/15

EMISSIÓ DELS TONS EN DIFERENTS OCTAVES


Justificació:
La música utilitza diferents combinacions de les 7 notes, anomenades octaves. Un teclat amb el qual només es pugui fer música en una octava no permet prou riquesa musical.

El circuit:
Per definir les octaves hem afegit un potenciòmetre de 10 kΩ al circuit de les tecles blanques,  connectant els terminals exteriors a 5V i a GND, i el central al pin d'entrada analògic A5 de la placa.

Tal com hem connectat el potenciòmetre, en girar el seu piu en sentit horari la resistència variarà entre 10 kΩ i 0 Ω, i la tensió d'entrada pel pin A5 variarà entre 0V i 5V, propocionalment a la resistència.
Fotos del muntatge:

El programa:
Com que per a totes les octaves la freqüència de les notes és el doble de la de l'octava inferior, hem definit una variable octava que depèn dels valors llegits al pin A5 (entre 0 per a 0V i 1023 per a 5V). Els valors d’aquesta variable els hem definit com:

octava = 1 quan el valor al pin A5 sigui menor que 100 (posició extrema del potenciòmetre en sentit antihorari).
octava = 2 quan el valor al pin A5 estigui entre 100 i 1000 (posicions intermèdies del potenciòmetre).
octava = 4 quan el valor al pin A5 sigui més gran que 1000 (posició extrema del potenciòmetre en sentit horari).

Ara el valor de la variable frecuencia que defineix la freqüència de vibració de l’altaveu serà el valor de la constant freqüència base de la nota multiplicat pel valor de la variable octava.
Hem escollit com a freqüències base les corresponents a les notes de la quarta octava, que són amb les quals hem treballat fins ara.

Hem definit només tres posicions per al potenciòmetre per una qüestió de comoditat: és fàcil controlar cada una de les tres posicions: extrema antihorària (4a octava) – intermèdia (5a octava) – extrema horària (6a octava).

Diagrama de flux:

El programa:
Podeu descarregar el programa des d'aquí

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada